Associació ArdSlot
Què fem Qui som Fotos i reportatges Contacte Propers muntatges

“Quatre Camins motoritzat” al C. P. Quatre Camins (Vallès Oriental), al poliesportiu del Centre (23 i 24 de març 2013):


En comptes de fer un resum de com ha anat, cadascú hem escrit una mica:

Guillem Arderius (16 anys): A l'entrar per la carretera de la presó, en veure el pont tenebrós que ens rebia, i el temps gris que feia, sentia una por i alhora unes ganes per entrar a veure com seria tot plegat. Un cop dins, impactava una mica, la imatge de les portes mecàniques obrint-se i tancant-se darrera nostre. A l'arribar a la pista de futbol-sala ens vam posar a muntar el circuit de seguida, i amb unes dues hores ja el teníem tot muntat, pràcticament no hi havia cap fallo. Llavors l'educadora que ens guiava per tota la presó, ens va portar a l'escola de la presó, on en una habitació hi havia diverses persones que ens van oferir un tè, o un cafè. Tots vam optar per alguna cosa, i un cop allà xerrant, vam quedar impactats al dir-nos, ells mateixos, que eren interns, no ens ho semblava ni de bon tros. Si ens haguessin dit que eren funcionaris de la presó, ens ho haguéssim cregut sense cap mena de dubte. Possiblement sigui per la nostra idea de presó que tenim entesa des de fora, sense conèixer-la.
Un cop ja funcionant tot, amb els diferents mòduls entrant i sortint tant al matí com a la tarda dels dos dies, s'agraïa el gest que tenien forces interns d'agrair-nos allò que fèiem. Constantment, almenys a mi, em passava que m'oblidava que allò era una presó, i ho veia més com un lloc on hi havia persones que venien simplement a jugar a l'scalextric/slot, ja que l'ambient era de força companyerisme, no hi havia constantment gent fent-se la punyeta o discutint-se, es pot dir que no era un ambient desagradable, jo en tenia una idea força diferent de tot plegat.

Gerard Arderius (19 anys): Doncs crec que ha sigut una gran experiència. Per començar, hem tingut la gran oportunitat de visitar una presó, cosa que no tothom pot fer i que s'agraeix moltíssim, encara que crec que hauria de ser una visita obligatòria a totes les escoles i instituts, potser així ens adonariem més aviat dels perills que soposen fer depen de quins actes, i potser en seriem més concients. La visió que tenia abans d'entrar suposo que era una mica la mateixa que els altres, no sabia ben bé amb que em trobaria però pensava que no parlariem amb els interns, que estarien tota l'estona controlats, però va resultar ser tot el contrari, podiem parlar amb ells, inclús ells ens buscaven conversació molt sovint i podiem parlar-hi sense cap problema. I la veritat, és que és sorprenent tot plegat. En alguns moments ni me'n adonava de que estava en una presó, pensava que estavem fent un dels nostres circuits a qualsevol lloc, per res semblava que fossim a una presó! Realment les pel·lícules ens han donat una imatge de la presó totalment exagerada.

Albert Clavé (32 anys): L’experiència no podria ser més positiva. Vam tenir l’oportunitat de conèixer un món, per molta gent, desconegut. Al principi ens feia molt respecte, però mentre anaven venint els interns i vèiem que s’ho passaven bé i n’estaven agraïts, ens vam distendre i vàrem veure que l’esforç que vam fer va valdre molt la pena.
Ens va servir per prendre consciència de que la societat som molt excloents i que molts interns potser no serien allà si haguessin rebut suport i comprensió per part de la societat.
El tracte amb les educadores va ser exquisit. Ens van explicar moltes coses i anècdotes que es viuen en una presó i les seves opinions sobre el funcionament de la societat. Vam aprendre moltes coses. Per acabar volem agrair la col·laboració dels interns que ens van ajudar en tot moment i ens van tractar molt bé, tot fent de l’estada el més confortable.

Eduard Matas (40 anys): Emmmm... D'acord amb tot el que han escrit els demés, hehehe!

Apa, salut i fins aviat!

Centre Penitenciari de Quatre Camins